El canvi climàtic és un dels riscos globals més importants als quals s'enfronta la nostra societat moderna. El canvi climàtic està tenint un impacte permanent i devastador en els nostres patrons de consum i producció, però a diferents regions del món, el canvi climàtic és molt diferent. Tot i que la contribució històrica dels països econòmicament subdesenvolupats a les emissions mundials de carboni és insignificant, aquests països ja han suportat l'elevat cost del canvi climàtic, que és evidentment desproporcionat. Els esdeveniments meteorològics extrems estan tenint impactes greus, com ara sequera severa, clima intens i altes temperatures, inundacions devastadores, gran nombre de refugiats, greus amenaces per a la seguretat alimentària mundial i impactes irreversibles sobre els recursos terrestres i hídrics. Els fenòmens meteorològics anormals com El Nino continuaran produint-se i es tornaran cada cop més greus.
De la mateixa manera, a causa del canvi climàtic, elindústria mineratambé s'enfronta a factors de risc realistes elevats. Perquè elmineriai les àrees de producció de molts projectes de desenvolupament de mines s'enfronten al risc del canvi climàtic i es tornaran cada cop més vulnerables sota l'impacte continu dels esdeveniments meteorològics adversos. Per exemple, les condicions meteorològiques extremes poden afectar l'estabilitat de les preses de residus de mines i agreujar l'ocurrència d'accidents de trencament de la presa de residus.
A més, l'ocurrència d'esdeveniments climàtics extrems i les condicions climàtiques canviants també condueixen al problema crític del subministrament global dels recursos hídrics. El subministrament de recursos hídrics no només és un mitjà de producció important en les explotacions mineres, sinó també un recurs vital indispensable per als residents locals a les zones mineres. S'estima que una proporció significativa de les zones riques en coure, or, ferro i zinc (30-50%) són deficients en aigua, i un terç de les àrees mineres d'or i coure del món podria fins i tot veure que el seu risc d'aigua a curt termini es dobla per 2030, segons S & P Global Assessment. El risc de l'aigua és especialment agut a Mèxic. A Mèxic, on els projectes miners competeixen amb les comunitats locals pels recursos hídrics i els costos d'explotació de les mines són elevats, les altes tensions de relacions públiques poden tenir un impacte greu en les activitats mineres.
Per fer front a diversos factors de risc, la indústria minera necessita un model de producció minera més sostenible. Aquesta no només és una estratègia per evitar riscos beneficiosa per a les empreses mineres i els inversors, sinó també un comportament socialment responsable. Això significa que les empreses mineres haurien d'augmentar la seva inversió en solucions tecnològiques sostenibles, com ara reduir els factors de risc en el subministrament d'aigua i augmentar la inversió en la reducció de les emissions de carboni de la indústria minera. Elindústria mineras'espera que augmenti significativament la seva inversió en solucions tècniques per reduir les emissions de carboni, especialment en els camps de vehicles elèctrics, tecnologia de panells solars i sistemes d'emmagatzematge d'energia de bateries.
La indústria minera juga un paper crucial en la producció de materials necessaris per fer front al canvi climàtic. De fet, el món està en procés de transició a una societat baixa en carboni en el futur, que requereix una gran quantitat de recursos minerals. Per assolir els objectius de reducció d'emissions de carboni establerts per l'Acord de París, es millorarà significativament la capacitat de producció global de tecnologies de baixes emissions de carboni, com ara turbines eòliques, equips de generació d'energia solar fotovoltaica, instal·lacions d'emmagatzematge d'energia i vehicles elèctrics. Segons l'estimació del Banc Mundial, la producció global d'aquestes tecnologies baixes en carboni requerirà més de 3.000 milions de tones de recursos minerals i recursos metàl·lics el 2020. No obstant això, alguns dels recursos minerals coneguts com a "recursos clau", com ara El grafit, el liti i el cobalt, fins i tot poden augmentar la producció mundial gairebé cinc vegades l'any 2050, per tal de satisfer la creixent demanda de recursos de la tecnologia d'energia neta. Aquesta és una bona notícia per a la indústria minera, perquè si la indústria minera pot adoptar el mode de producció minera sostenible anterior al mateix temps, aleshores la indústria farà una contribució decisiva a la realització de l'objectiu de desenvolupament futur global d'una protecció ambiental més ecològica.
Els països en desenvolupament han produït una gran quantitat de recursos minerals necessaris per a la transformació global baixa en carboni. Històricament, molts països productors de recursos minerals han estat afectats per la maledicció dels recursos, perquè aquests països depenen massa de les royalties dels drets miners, els impostos sobre els recursos minerals i l'exportació de productes minerals en brut, afectant així el camí de desenvolupament del país. Un futur pròsper i sostenible que requereix la societat humana ha de trencar la maledicció dels recursos minerals. Només així els països en desenvolupament podran estar millor preparats per adaptar-se i respondre al canvi climàtic global.
Un full de ruta per assolir aquest objectiu és que els països en desenvolupament amb altes dotacions de recursos minerals acceleren les mesures corresponents per millorar la capacitat de la cadena de valor local i regional. Això és important en molts aspectes. En primer lloc, el desenvolupament industrial crea riquesa i, per tant, proporciona un suport financer adequat per a l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic als països en desenvolupament. En segon lloc, per evitar l'impacte d'una revolució energètica global, el món no solucionarà el canvi climàtic simplement substituint un conjunt de tecnologies energètiques per un altre. En l'actualitat, la cadena de subministrament mundial segueix sent un dels principals emissors de gasos d'efecte hivernacle, atès l'elevat consum d'energia de combustibles fòssils per part del sector del transport internacional. Per tant, la localització de tecnologies d'energia verda extretes i produïdes per la indústria minera ajudarà a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle apropant la base de subministrament d'energia verda a la mina. En tercer lloc, els països en desenvolupament només podran adoptar solucions d'energia verda si es redueixen els costos de producció de l'energia verda perquè la gent pugui consumir aquestes tecnologies verdes a un preu assequible. Per als països i regions on els costos de producció són baixos, els esquemes de producció localitzats amb tecnologies d'energia verda poden ser una opció que val la pena considerar.
Com es subratlla en aquest article, en molts camps, la indústria minera i el canvi climàtic estan íntimament lligats. La indústria minera té un paper fonamental. Si volem evitar el pitjor, hem d'actuar el més aviat possible. Encara que els interessos, les oportunitats i les prioritats de totes les parts no siguin satisfactoris, de vegades fins i tot completament desfavorables, els responsables polítics del govern i els líders empresarials no tenen més remei que coordinar les accions i intentar trobar solucions efectives acceptables per a totes les parts. Però en l'actualitat, el ritme de progrés és massa lent, i ens manca la ferma determinació per aconseguir aquest objectiu. Actualment, la formulació estratègica de la majoria dels plans de resposta climàtica està impulsada pels governs nacionals i s'ha convertit en una eina geopolítica. Pel que fa a l'assoliment dels objectius de la resposta climàtica, hi ha diferències evidents en els interessos i necessitats de diversos països. Tanmateix, el mecanisme marc de resposta climàtica, especialment les regles de gestió comercial i d'inversió, sembla ser diametralment oposat als objectius de la resposta climàtica.
Web:https://www.sinocoalition.com/
Email: sale@sinocoalition.com
Telèfon: +86 15640380985
Hora de publicació: 16-feb-2023
